L'ànima dels xiprers (conte)

Els arbres.., ja no encerto a veure’ls. Ja no puc distingir-los. Fins.., - era ahir, quan...? - les coses eren ben diferents; hom es diria, inclús, que l'esquerda del mur semblava força més ampla. La llum entrava a dolls, amb netedat, envaint-lo tot. Era una llum freda i blanca que inundava fins l'últim racó de la meva cambra, que em tocava... Sí, em tocava. En un principi, m'estremeixo només de recordar-ho, el seu tacte em resultava repulsiu, em glaçava el cor. Les parpelles no em protegien prou i les meves pupil·les es contreien l’impossible fins condensar-se en un punt minúscul massa hores al dia. I quant de temps va haver de passar abans de no poder habituar-me al turment? Deu dies? Cent? No ho sé. Força; massa en qualsevol cas... M’hi estava acostumant, però. I ara la foscor i amb ella de nou la incertesa. No em se estar. L’enyorança del que temo em resulta insuportable. La nostàlgia del dolor és irracional, absurda, però hi és i m’espanta.

Els llibres, els meus llibres mai no aconseguiren apartar del meu pensament l'ànsia de penombra, de silenci i recolliment. Solitud.., i fred reparador. Huumm, l’inconfusible frescor de l'aroma del buit, el vertigen irresistible del no-res. No puc, no vull deixar-me vèncer a pesar dels moments en què el monestir sencer sembla més acuitat que mai per l'abandó. Lànguida decadència la seva, decebedora i bella al mateix temps. Un dia, els xiprers del claustre semblen observar muts i amenaçadors el declinar lent i terrible de la vida al voltant, i a l'endemà tot canvia amb el retorn de la claredat i amb dos simples cops de cap, elegants i parsimoniosos, foragiten la malenconia i recomposen l'harmonia perduda. I jo em sento alleujat i ho agraeixo. M'emociona observar el cel des del peu d'aquests gegants presos a terra. Em sento privilegiat per poder seguir mentalment els textos que escriuen les seves afilades agulles sobre el blau i el blanc. Sóc afortunat en poder-los escoltar; prou bé que ho se. Perquè els xiprers no deixen de xiuxiuejar-nos històries fantàstiques a cau d’orella. Amb orgull, sí, però també amb el ressentiment de l'àngel caigut, aquestes criatures no cessen de recordar-nos un temps remot, quan, ai las, eren els amos del món. Una època gloriosa que ja ningú no recorda, de lluites ciclòpies entre els seus exèrcits silenciosos i les forces de l’Al·lendra en una guerra que de cap manera podien guanyar. Aquelles llegendes, cisellades en gegantesques lloses d’ònix per monjos kwalans, no pogueren resistir el pas del temps i de mica en mica s’esmicolaren amb les àgates que les materialitzaven. Avui, només cal ser prou sensible per veure-ho, qualsevol gemma penjada del coll d'una dona atresora minúscules busques de l'ànima d'aquells éssers extraordinaris. La mateixa ànima que impulsa als xiprers a reescriure les seves gestes en les altures per a tot aquell que sigui capaç de llegir-les, i de commoure’s. Esperits irredents, els seus, es resisteixen a ser oblidats. Els meus llibres...

Sí, és clar que me’n alegro de què per fi aquella llum encegadora se’n oblidi de tornar a pesar del preu que hauré de pagar, sens dubte massa alt. I em penediré, perquè els he perdut de vista, els arbres... Tant de bo no s'hagin anat per sempre més. I tampoc no percebo la subtil melodia de l'aire de la tarda acariciant submisament les seves fulles. Amb el silenci sobrevingut perdo la por i recupero la calma però m'envaeix una profunda tristesa. Inexplicablement. Els porus de la meva pell no descansen; alenen, s'esforcen per respirar en un mitjà desagradablement humit i esquiu. Mans alienes, que no sento, malden per aferrar-se a l’eco de veus desconegudes, llunyanes, que desitjo oblidar. Els castanyers... Ara.., ara torno a veure’ls!
...

- Res, aquest tampoc no respira.., no té pols. I la dona també està morta. Mentre jo examino els ocupants de l'altre cotxe emporteu-vos els del darrere; estan inconscients però les seves ferides no són massa greus. I pregunteu-li a algun dels Mossos si hi ha més ambulàncies en camí. Crec que en caldran dues més, com a mínim.

- Molt bé, doctora.