Dijous passat vaig tenir l'ocasió d'assistir a un espectacle que no m'atreveixo a qualificar. Una dona de quaranta anys aproximadament, va enlletgir la conducta d'un cretí del volant. Mig minut més tard el pocavergonya va tallar el pas a la senyora i va baixar del cotxe amb intenció d'agredir-la, cosa que m’atreveixo a presumir sense por d'equivocar-me pel tenor dels cops de puny que propinava al vidre de la finestreta del cotxe de la seva víctima i per les puntades de peu que li fotia a la porta. Afortunadament l'agressió física directa no es va produir perquè la dona va tenir la precaució de tancar-se en el seu cotxe i per què diversos testimonis del fet, tots motoritzats, ens vam detenir també i vam començar a picar el clàxon i recordar-li al valent que ell també té família; tots, curiosament, vam coincidir en acordar-nos de la seva mare. La reacció del lletrat (un individu bru de trenta o trenta i pocs anys, més o menys d'un metre setanta i amb el cabell engominat i estirat cap amunt) va ser baixar-se els pantalons i convidar-nos a menjar-li un apèndix microscòpic que ell anomenava "nabo" i que presumiblement devia de ser la seva polla perquè insistia en assenyalar com un posseït el lloc on els homes tenim precisament això. La conya que es va produir va ser de categoria: el desgraciat tenia una “pollita” infantil. Alguns dels presents van aprofitar per treure partit de l'assumpte; “nabo? quin nabo? algú ha vist cap nabo?". El pobre “gilipollas” (i això encaixa perfectament en aquest context) no va ser veritablement conscient fins aquell moment del que havia fet en baixar-se els pantalons.
Mentre tot això passava altres vam optar per deixar el cotxe a un costat, baixar i posar fi al penós assumpte al temps que el valerós agressor de dones corria fins al seu cotxe a trompades, agafats els pantalons amb les dues mans, per sortir d'allà xiulant, literalment. Què va pensar el valent, que hi aniríem per ell? Llavors ens vam dirigir al cotxe de la dona agredida, la qual, en veure’ns al seu costat es va tranquil·litzar i va baixar tot espantada i plorosa com estava, per agrair l'ajut. I així i tot no hi va trigar gaire a sumar-se a l'avalot que s'havia organitzat per culpa del "nabo" invisible. Pocs minuts després tothom va continuar el seu camí.
Quan me'n anava no podia deixar de pensar en l'episodi kafkià que havia tingut ocasió de viure; sobretot recordava les paraules de la víctima. Ens va dir que mai no havia passat tant de por a la seva vida i que a punt havia estat de pixar-se a sobre. A aquesta dona ningú no li traurà l’ensurt ni el trauma sofert, i a més no li quedarà més remei que fer-se càrrec dels desperfectes causats pel cretí a la porta del seu vehicle. Em pregunto que hauria passat si ningú no s'hagués aturat per impedir que el boig actués a plaer. M'espanta pensar-lo; estic per creure que si aquest energumen hagués disposat d’una pistola a mà no hauria dubtat en disparar dos trets a una dona que al capdavall tan sols havia comès el terrible delicte d’enlletgir-li la seva agressivitat al volant. Tot això va passar a Girona quan encara no eren ni les cinc de la tarda, molt a prop del clos de Fires, just abans d'arribar al pont de la Barca en direcció al centre. La cosa no va durar més de cinc o sis minuts. Ningú, desgraciadament, no va prendre nota de la matrícula del Opel Astra negre que conduïa el fill de puta sense polla.
No comments:
Post a Comment