3/14/07

Viva Ep-paña, amb totes les pes que calgui (compte clos)

Contenció: aquesta és la idea, aquí es troba l’autèntica virtut. Crec, definitivament, que la clau de la convivència radica en la capacitat de contenir allò que tendeix a desajustar-se; parlo de convivència, però, igualment podria parlar de pau social i benestar duta la conseqüència a l'extrem desitjable. No és la tolerància, no; és la contenció, perquè contenir-se resulta fonamental, entre moltes altres raons per a no cedir i mantenir-se ferm davant la tendència a l'estupidesa que a tots ens assalta en un moment o altre, un dia sí i un altre també. Si; crec el secret està en la contenció, n'estic segur, quelcom que solament els ignorants de mena podrien arribar a confondre amb la repressió. I és que una persona continguda, és a dir, algú que coneix on són els límits que no poden traspassar-se sense posar en risc coses bastant més importants que els interessos mesquins que sovint ens impulsen, té poc a veure amb una persona reprimida. Ben poc, creguin-me.

Què bonica; però que bonica va lluir dissabte passat l'última gran manifestació convocada pel PP a Madrid, aquell dia i més que mai, carrefour de les españas. Que bonic espectacle. No m'estranya gens ni mica que el senyor Rajoy es feliciti pel mateix i es feliciti a sí mateix, que no és ben bé el mateix. Jo també el felicito, si senyor, pel mateix. I és que, permeti’m que li digui, té vostè raons de sobres per sentir-se satisfet. Relaxi's, desinhibeixi i somrigui senyor Rajoy; no es contingui home, que un dia és un dia! Deixi's emportar per l'orgasme de... (ui! mil perdons, senyor Acebes, en què estaria jo pensant que passo de contingut a llenguallarg com qui passa de pitus a flautes) ...felicitat que experimenta. Zapatero al paredón. So-cia-listas, a-se-sinos. Za-pa-tero, con-sua-buelo. Viva Ep-pañaaaaa. Ep-paña entera, una sola bandera. I és el que jo dic: que visqui tot això, però que no s’aturi aquí la cosa. Que visqui tot el món, ja posats. No siguem gasius amb els visques, que no costen res. A més, a aquests del viva ep-paña se'ls sol oblidar amb massa facilitat que a la gent, a tota en general, a tota, hi insisteixo, li agrada viure. I viure tranquil·la a més a més, que viure d'una altra manera ja ni és vida ni és res. Recordat això, repeteixo, que visqui tot el món. I per descomptat, que visqui també l'Espanya de les dues pes, que jo no tinc manies i dues pes gallardament administrades poden donar per a molt, n’estic convençut. Visca tot! Visca la vida! La vida bona, és clar.

Però, deixi'm insistir un cop més. Doni'm l'oportunitat de persuadir-li senyor Rajoy; no es contingui, li ho suplico. No sigui vostè tan normal per un dia. Alliberi's de complexos i lligadures i abandoni's a l'íntim gustet que li aguaita des de dissabte, ni que sigui per un sol instant. Sigui vostè feliç, que s’ho té ben merescut. S’ho mereix perquè quan més a prop ho tenia l'hi van pispar per la cara. Bé, en realitat fou per aquelles enganyifes de pa sucat amb oli que tots sabem. Però, tant se val, qui no ha necessitat mai entonar un mea culpa, senyor Rajoy? Així que no es talli home, llanci's i deixi que sigui l’Acebes qui se’n encarregui dels rosaris i la resta de foteses; al cap i a la fi aquest noi és, i de llarg, el més avantatjat en aquest camp. Au, sigui valent, surti d'una vegada de la caverna i diverteixi's. Aprofiti que ara no plou. I vist que la vida li somriu respongui en la mateixa mesura i ensenyi'ns el seu millor somriure. Demostri que la naturalesa també el va dotar a vostè d'una bonica dentadura, carai! Si m'atreveixo a dir-ho i sempre amb el respecte degut, és perquè no la hi veiem mai i al final la gent acabarà pensant que se l’oblida vostè a la tauleta de nit, dintre del got corresponent, i que la seva reconeguda falta de memòria, els anys, que no perdonen, li juga una mala passada també en aquest assumpte, talment com cada vegada que se'n oblida de… Però, què hi fa? a qui l’importa? Ara no és moment de nimietats. Relaxi's i gaudeixi. Està vostè en el seu millor moment. Za-pa-tero, con-sua-buelo. On estarà l'avi d’en Zapatero? I on té vostè el cap, senyor Rajoy? No em digui que se l’ha tornat a deixar a la tauleta de nit, al costat del got de la dentadura? Colossal, amic meu, co-los-sal.