La mala educació i el temps (compte clos)

Sembla que avui el temps començarà a millorar. Amenaça de ploure; ja era hora. Tant de bo que tot plegat no quedi en una simple amenaça i amb la pluja també baixin una mica les temperatures. En general m'escau malament la calor, i encara més la calor fora de context. I és que a tocar de desembre em deprimeix que ni tan sols faci fresc a les nits. Em llevo a quarts de set i, catorze, quinze graus. Això ni és normal ni augura res de bo. Crec que el fred és un excel·lent catalitzador de moltes coses; del sentit de l'humor molt en particular. Del que jo entenc per sentit de l'humor, és clar, que és una cosa força allunyada del que representen −i tampoc no estic gaire segur, malgrat tot− Chiquito de la Calzada o los Morancos, per exemple. El fred, quan pica una mica i ho fa amb una certa continuïtat en el temps, té una incidència en la conducta de la gent que es veu i es nota. Entre altres coses millora això que els sociòlegs anomenen harmonia social, és a dir, la relació qualitat-preu del producte resultant de la col·lisió entre dos models o sistemes relacionals: l’un basat en la pràctica generalitzada d'hàbits socials civilitzats i l’altre basat en el desconeixement o la relaxació a conveniència dels mateixos. Es diria que amb el fred la mala educació es contreu, s'arruga i s'abriga, contràriament al que succeeix amb la calor, que deslliga la llengua i anima als habituals de les males maneres. La mala educació és fredolica per naturalesa; ves per on, gairebé com el bon bon humor. Perquè, no ens enganyem, el mal bon humor és una cosa distinta. Bé; és possible que tot plegat no sigui més que una forma interessada d’interpretar les coses, però així és com ho veig i ho visc. I així és com m'agradaria que fos en realitat.